Per què EF ?

L’educació no és un procés estàtic aliè a les necessitats de la societat, ben al contrari, les necessitats educatives que aquesta va generant, atès el seu dinamisme, han de ser afrontades pel sistema educatiu i s’ha de fer un esforç constant d’actualització i de versatilitat, per dotar el sistema educatiu amb els recursos humans, materials i legals per tal de fer front a les situacions que es van plantejant. El present currículum dóna resposta, en educació física, a allò que la societat reclama.

A més, l’educació física pot ser un procés vital del màxim interès atès que afecta tot allò que el mateix cos, entès com a eina educativa, pot aportar al llarg de la vida. El joc i l’activitat fisicoesportiva en general són utilitzats com a eina d’integració social i de reeducació de problemàtiques socials greus. Cal citar també el lligam que l’activitat física té amb la pròpia imatge corporal i l’autoestima, tan importants avui per a tots. Les virtuts que, en definitiva, van associades al treball corporal són prou transcendents, i és per això que cal dedicar-li cada cop més atenció i recursos.

L’àrea d’Educació física ha d’anar dirigida envers la millora de les possibilitats de moviment de l’alumnat, tant quantitativament com qualitativament, envers l’experimentació del moviment tant en l’aspecte individual com en el col·lectiu, per reflexionar sobre tot aquest procés, sobre la seva importància, assumint els valors en tots els aspectes abans esmentats que li són propis. Cal considerar les aportacions que l’educació física fa en l’àmbit cognitiu i afectiu i les seves possibilitats d’interacció amb altres àrees, l’educació interdisciplinària, que es basa en l’observació de la persona globalment, la qual ha d’afrontar, amb perspectiva i fent-hi les interrelacions pertinents, tot allò que la vida i, per tant, l’educació li aporta.

No es pot passar per alt el caràcter social que té el moviment a part del seu valor funcional. Mitjançant les tasques col·lectives el professorat pot incidir de forma molt directa en àmbits que afectaran la socialització de l’alumnat. Per tant, tot i considerant les millores que l’activitat fisicoesportiva aporta en altres aspectes, s’ha de prendre amb una consideració especial aquesta faceta social que afecta aspectes tan transcendentals com la capacitat de cooperació, de treball en equip, d’assumpció de tasques encomanades, de respecte als adversaris, d’acceptació de normes, etc.

L’activitat física com a expressió de la corporeïtat aporta a les persones millores funcionals importants, quan es converteix en un hàbit, la salut i la qualitat de vida es veuen afavorides d’una forma permanent. Des d’aquest punt de vista, s’ha d’intentar que l’alumnat integri l’activitat física com a hàbit dins la seva vida.

És obvi que la vida actual afavoreix el sedentarisme per tant fan que l’activitat física sigui un factor compensatori i que, per tant, es converteixi en una necessitat. L’Educació física, atès aquest fet, ha de basar els aprenentatges en la pràctica corporal.

Consolidar els hàbits d’educació corporal constitueix una de les prioritats de

l’àrea d’Educació física. Per aconseguir-ho cal responsabilitzar-se del propi

cos creant un cert nivell d’autoexigència. Paral·lelament, s’ha de dotar l’alumnat d’un esperit crític davant factors com la competitivitat i d’altres, que poden crear confusió o desvirtuar l’autèntic esperit per allò que l’alumnat haurà de decidir en el futur sobre la seva activitat física. Factors sociològics o econòmics i d’altres, més frívols com l’anomenat “culte al cos” han de ser analitzats críticament de forma que no influeixin negativament en la presa de decisions, i no puguin induir implícitament a actituds properes a disfuncions, dissortadament tan actuals com l’anorèxia, etc.

Durant els darrers anys i a conseqüència de la demanda social s’ha valorat un poc més la importància de l’activitat física, des d’un punt de vista d’educació al manteniment del cos i de la salut, la imatge corporal i forma física, així com la utilització del temps lliure i oci mitjançant activitats recreatives i esportives. Per tot això que hem dit abans l’EDUCACIÓ FÍSICA és una matèria fonamental dins el currículum a l’etapa primària, aportant elements indispensables per a la consecució dels objectius generals de l’etapa. No obstant i a pesar d’aquestes justificacions, la riquesa de l’àrea d’educació física fa que no sigui necessari desviar la seva importància cap a altres àrees.

L’educació física contribuirà al assoliment de diversos fins educatius a l’etapa primària: socialització, autonomia, aprenentatges bàsics, millora de les possibilitats expressives, cognitives, comunicatives, lúdiques i de moviment.

A aquesta etapa i prenent com a eixos bàsics de l’acció educativa a aquesta àrea, el cos i el moviment; es tractarà de dotar a l’alumnat del major número de patrons motors possibles, realitzant els aprenentatges a través de situacions de joc, que a aquestes edats contribueixen a l’aprenentatge espontani dels nins/es

L’ensenyança de l’educació física facilitarà que cada alumne/a arribi a comprendre el seu propi cos i possibilitats i a conèixer activitats físiques i esportives, de forma que, en un futur pugui escollir les més convenients pel seu desenvolupament personal, ajudant-li a adquirir coneixements, destreses, actituds i hàbits que el perverteixin millorar les condicions de vida i de salut, disfrutant i valorant el moviment com a mitjà d’enriqueiximent i disfrut personal i de relació amb els altres.